perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: ... i anar a dormir poc (homenatge)
http://perecotte.blogspot.com/2008/01/i-anar-dormir-poc-homenatge.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dimarts, 1 de gener de 2008. I anar a dormir poc (homenatge). És tard perquè recullo d'hora, tinc la nit massa present:. O PAI, O FILLO E O BURRO. Unha vez ía un home e mais un fillo e levaban un burro pola man. E a xente, pois, falaba e dicía:. 161;Mira que ter burro e ir a pé! Frente al mismo espejo.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A gratcient
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/gratcient.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dimecres, 14 de novembre de 2007. Podria ser, però també hi ha dones que engreixen el paisatge mirant-se la finor de les mans i no ens escarcanyem a pregonar-ho als quatre vents. Engalta Pla: "Baroja és un antiafrodisíac molt actiu". I l'home queda tan ample. Com diria un bon amic, Pla en sabia, de capir...
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A veces viene la tristeza
http://perecotte.blogspot.com/2009/02/veces-viene-la-tristeza.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Diumenge, 8 de febrer de 2009. A veces viene la tristeza. Desde la tierra misma la tristeza,. Viene desde el amor,. Desde la piedra o el vegetal al hombre. A veces está ahí oscura o despedida. Por un pecho inocente. A veces viene la tristeza de un lugar o del aire,. De la amistad caída o de un nombre vacío,.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Examinando as sociedades multilingües
http://perecotte.blogspot.com/2008/11/examinando-as-sociedades-multiliges.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Diumenge, 2 de novembre de 2008. Examinando as sociedades multilingües. BASTARDAS I BOADA, Albert (2007):. Polítiques de la llengua i la identitat a l’era glocal. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics (Generalitat de Catalunya), 159 páxinas. E mais o da. 8211;aos cales cómpre engadirlles o principio de.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: d’octubre 2007
http://perecotte.blogspot.com/2007_10_01_archive.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dimarts, 30 d’octubre de 2007. Avui deia en Woody Allen que els crims perpetrats pels nazis eren un pes tan feixuc que aquest sol fet justificava un extermini sagnant de la humanitat. En Woody sempre ha estat un exagerat; però, tanmateix, seguim bastaixant cabelleres. Auschwitz, ara fa un parell de mesos.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Imatge de la soledat
http://perecotte.blogspot.com/2008/04/imatge-de-la-soledat.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dissabte, 19 d’abril de 2008. Imatge de la soledat. Llord, coll avall. El glop i el repicar. En blanc que m'encatifa. De tedi el pentagrama. Albert Benzekry i Arimon. Certament, Pere, la llista de verds seria inacabable, més encara si contem els que hi tenen el cap. 20 d’abril de 2008, 22:03. Hòstia, Pere,.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Queira o Ceo que non retorne
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/aquell-vailet-sortit-dels-meus-records.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dijous, 22 de novembre de 2007. Queira o Ceo que non retorne. Hai tempo que este fermoso anaco de Cousas. Una vegada, el nostre agosarat company va dur-nos a la barraca d’una captaire i ens va dir, intrèpid:. Ja veureu quin fart de riure. Els porcs i les gallines van fer festa i els vailets de l’escol...
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A propòsit del subtítol
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/21-de-mar.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Divendres, 2 de novembre de 2007. A propòsit del subtítol. No sé si Josep Pla, incansable enaltidor de la cultura culinària, compartiria amb mi aquest punt de vista. Sigui com sigui, aquesta tarda, amb una copeta de mistela als peus i apoltronat vora el finestral que s'enfosquia amb el vespre de Barcelo...
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: de juny 2008
http://perecotte.blogspot.com/2008_06_01_archive.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Diumenge, 22 de juny de 2008. Cando a ciencia deixa de selo. SOLÉ I CAMARDONS, Jordi (2007): La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català. Barcelona: Dux, 151 páx. Con La llengua que ens va parir. A lingua que nos pariu. Etiquetes de comentaris: galego. Subscriure's a: Missatges (Atom).
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Catalunya 2 - Chile 1
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/catalunya-2-chile-1.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dissabte, 3 de novembre de 2007. Catalunya 2 - Chile 1. Catalunya remata de chegar á final da Copa América. "Carallo! Diredes- iso si que é unha sorte! Hai uns días. Baixades un pouco a cara, con disimulo: "E que carallo será o corfbol. Non matinedes moito; iso tanto ten, crédeme. Subscriure's a: Comentaris...