juliasolans.com

debutfestival.co.uk

Awards and Bursaries | Debut Festival

http://www.debutfestival.co.uk/awards-bursaries

Skip to main content. BBC Films Screenplay First:. Epping Forest Arts Award:. Soho Verity Bargate Award Short List:. Les Enfants Terribles LET Short List:. Les Enfants Terribles LET Short List:. Red by Antonia Desplat. Wolsey Theatre Pulse Award:. The Going Away Days. The Stage Award for Acting Excellence Best Ensemble :. This Theatre with PoliceCops. King's Head Stella Wilkie Award:. SN1 by Neo Mothola. This Theatre with PoliceCops. This Theatre with PoliceCops. Wolsey Theatre Pulse Award:. Forest Distr...

morrofi.cat

Morro Fi, Aperitius, Vermut i Bars. Barcelona.

http://www.morrofi.cat/colaboren.html

Consell de Cent 171, 08015 Barcelona. Dilluns a dijous, de 18 a 23h. Divendres i dissabte, 12 a 16h i 18 a 23h. Diumenge i festius 12 a 16h. Brusi 39, 08006 Barcelona. DDilluns a dijous, de 18 a 23h. Divendres i dissabte, 12 a 16h i 18 a 23h. Diumenge i festius 12 a 16h. Saragossa 66, 08006 Barcelona. Dilluns a dijous, de 18 a 00h. Divendres i dissabte de 12 a 00h. Diumenge de 12 a 16h. Dilluns a dissabte, 10 a 21:30h. Barra Morro Fi a la presentació del darrer número de Perdiz Magazine. La Ribera S.A.

aymerich-comunicacio.com

Programa Escoles Bressol | Aymerich Comunicació

http://www.aymerich-comunicacio.com/ca/projectes/programa-escoles-bressol

Programa Escola segura, saludable i sostenible. D’Efebé l’hem dissenyat amb una gràfica específica que es centra en el conte dels tres porquets. El programa va dirigit a les escoles bressol i està pensat per aconseguir el bon estat de conservació dels centres i oferir una gestió integral del manteniment, la seguretat, la higiene, el confort i la sostenibilitat de l’escola. Sens dubte les il lustracions de la Júlia Solans són la guinda que corona les peces. : ). Il lustracions de Júlia Solans.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: aniversari

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2014/08/aniversari.html

Trobaré a faltar la tardor de casa. Quan el setembre s'allargui sobre el mar. Em faltarà el mar quotidià. Quan la tardor arribi tard, plugim sobre el passeig. Trobaré a faltar els records a mig passeig. Quan camini amb amics sense passat. Trobaré a faltar el futur. Quan els amics es facin grans. Trobaré a faltar el setembre. Quan arribi la tardor. Publicat per marta vallejo herrando. Publica un comentari a l'entrada. Oficina Nacional de Asuntos Temporales.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: viernes

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2014/04/viernes.html

25 abr. 2014. Me huelen las manos a limón. Los platos se amontonan en el lavadero. No sintoniza la tele el internet va cojo la panza llena. Y la calle sigue sucediendo a ritmo de viernes disfrazado. Seis meses y una cocina. Descolgué cuadros de pirámides y abrí las ventanas. Descorrí las cortinas y observé el mar y el cielo. Vacié la nevera e hice la lista de la compra. Cociné para la semana y recibí un sms. Seis meses y una casa. Encontré tónica en el súper. Reciclé lona de toldo del mercadillo.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: de febrer 2015

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2015_02_01_archive.html

16 febr. 2015. Amanecer. sidi gaber. Salir a escuchar el amanecer. Un poco de imposible o me ahogo. Sentados en una grieta que contiene todos los días de la ciudad. Componemos la jornada en las costuras de lo posible. Comando secreto de mudos mirando el mar. Junto a nosotros, un hombre pesca peces minúsculos. Si tenemos suerte, a lo mejor pescamos una nube,. A lo peor pescamos el mar, que es infinito. Publicat per marta vallejo herrando. Oficina Nacional de Asuntos Temporales.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: d’abril 2014

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2014_04_01_archive.html

25 abr. 2014. Me huelen las manos a limón. Los platos se amontonan en el lavadero. No sintoniza la tele el internet va cojo la panza llena. Y la calle sigue sucediendo a ritmo de viernes disfrazado. Seis meses y una cocina. Descolgué cuadros de pirámides y abrí las ventanas. Descorrí las cortinas y observé el mar y el cielo. Vacié la nevera e hice la lista de la compra. Cociné para la semana y recibí un sms. Seis meses y una casa. Encontré tónica en el súper. Reciclé lona de toldo del mercadillo.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: de novembre 2013

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2013_11_01_archive.html

18 nov. 2013. Cafè Tugareya - 17 de novembre 2013. Tan poc esforç com trobar-me amb la cara extranya de la Nadia que per casualitat i de bon matí em diu: “M’agrades. Ets lliure i parles simple”. No sé què fer amb aquest afalac de perles que posa un mirall nou davant la meva imatge trencada. Tinc la sensació d’haver arribat aquí per escurçar la distància entre qui sóc i qui crec ser. Recomposar els reflexos trencats amb què mil miralls deformats m’omplien. Ser lliure i simple com diu la Nadia.

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: de setembre 2013

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2013_09_01_archive.html

Un día la ciudad es pequeña como un cajón pequeño. Un cajón que es tuyo. Un cajón cuya madera compraste. Le diste las medidas al carpintero, escogiste los tiradores, pensaste el mejor lugar para ese cajón, de ese escritorio, en esa casa, en esa ciudad. Comunican en casa cuando les llamas, olvidaste otra vez que tus 21h son sus 23h y ya es hora de acostarse. Comunicas en el cajón cuando te llaman, no saben que tus 10h no son nada porque en el cajón cada día amanece más tarde, porque tu cajón en una ci...

laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com

{La ciutat dels objectes perduts}: The fall

http://laciutatdelsobjectesperduts.blogspot.com/2015/01/the-fall.html

26 gen. 2015. When the spring arrives the wind blows in Alexandria. It’s not any kind of wind, it’s a stubborn wind that sweeps the whole city, sneaking through the leaks in the buildings, tousling the ideas, rolling-up the skirts of women and the galabiyya of men. And then the summer comes and the wind slows down, the sun blasts the windows and heats the asphalt. Autumn and the rain and winter and the fog. And kites remain peeled in the void, almost flying, almost dying. I live in a fourteenth floor wit...