monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de març 2015
http://monica-colomer.blogspot.com/2015_03_01_archive.html
Diumenge, 8 de març de 2015. Aquesta setmana que acaba. Setmana intensa. Intensa pel ritme laboral que he portat però, sobretot, intensa internament. Setmana de reflexions. I és que l’últim cap de setmana va començar de manera immillorable i ho va estar fins ben entrada la nit de dissabte a diumenge, moment en què una persona molt important em va fer veure, i no per primera vegada, coses que no li agraden de mi. 169; Mònica Colomer, 2015. Etiquetes de comentaris: amistat. Subscriure's a: Missatges (Atom).
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: d’abril 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_04_01_archive.html
Dilluns, 21 d’abril de 2014. Vèncer la por a l’aigua freda. Doncs això s’acaba, demà tot torna a la normalitat, a l’ordre dels horaris i a la disciplina que exigeix la feina. No passa res! Per sort aquests dies han aconseguit complir les expectatives que me n’havia creat. Potser hauria pogut fer més coses de les que he fet, però totes les que he fet m’han omplert i m’han aportat l’energia necessària per afrontar el que queda. Satisfacció. Dimecres, 16 d’abril de 2014. Dimecres, 9 d’abril de 2014. Dimarts...
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de maig 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_05_01_archive.html
Dimecres, 7 de maig de 2014. Sobre àngels i dimonis. Sovint en el dia a dia se’ns presenten situacions en què podem escollir si escoltem la veu de l’àngel o del dimoniet que portem dintre. I m’adono que, en mi, la tendència és pràcticament de manera invariable la mateixa: aquell ninonet vermell tan simpàtic acostuma a guanyar sempre la partida. Divendres, 2 de maig de 2014. Sense nostàlgia ni retrets. 2 de maig de 2003. Una cervesa a mitjanit que va obrir la porta a més de deu anys de la meva vida.
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: d’octubre 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_10_01_archive.html
Dijous, 16 d’octubre de 2014. Encara em costa de creure. Fa prop de tres anys d’aquella primera visita al metge. Però, què és això? Bé, doncs després dels resultats de totes aquestes proves, la decisió mèdica va ser rotunda: intervenció quirúrgica! No és que me n’alegrés, d’haver d’anar a quiròfan amb anestèsia general. Mai m’havien operat, a mi. No és que no hagi tingut moments de por, neguit, o digueu-ne com vulgueu, durant aquestes setmanes que he estat esperant. N’he après molt de tot plegat! Plantil...
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de gener 2009
http://monica-colomer.blogspot.com/2009_01_01_archive.html
Dimarts, 20 de gener de 2009. Només aquest nus, aquest nus que m’ofega i que no sé d’on ve, que no sé d’on surt. Tanco els ulls. Corro espigó enllà fins arribar al final i allà xisclo fins a quedar-me sense veu. Sento un breu alleujament abans d’obrir els ulls i adonar-me que només ha estat un altre somni. I el neguit no ha desaparegut tampoc amb aquestes paraules. Cal paciència. Dimecres, 7 de gener de 2009. El dia a dia. Subscriure's a: Missatges (Atom). Retalls d'una vida qualsevol.
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de desembre 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_12_01_archive.html
Dimecres, 31 de desembre de 2014. Sobre el 2014 i la Felicitat. La majoria de persones que em coneixen bé saben com he viscut aquest últim any. Saben les dificultats amb què m’he trobat: unes condicions laborals que no són, ni molt menys, les òptimes; metges, proves, esperes diagnòstiques i de decisions mèdiques, dues intervencions quirúrgiques, la segona de les quals encara me n'estic recuperant, etc. També he après força coses durant aquest 2014: no creure en el Tot sortirà bé. En tinc molts pel 2015!
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: d’agost 2009
http://monica-colomer.blogspot.com/2009_08_01_archive.html
Divendres, 28 d’agost de 2009. Quan deixes de dubtar. Els primers dies van ser durs, d’una tristesa asfixiant. Però van ser també uns primers dies de dubte. No vas ser tu qui va prendre la decisió i, tot i així, pensaves que potser sí que era el millor. Trobaves a faltar una rutina, uns costums, una olor. i pensaves que potser només era això, que el trobaves a faltar. Dijous, 20 d’agost de 2009. L’únic que ens queda quan hem tocat fons és esperar el moment de començar a enlairar-nos de nou.
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de gener 2015
http://monica-colomer.blogspot.com/2015_01_01_archive.html
Dissabte, 31 de gener de 2015. Peus freds i amor. Dies de fred. És hivern. No m'agrada el fred ni m'agrada l'hivern. Sóc d'aquelles persones que el primer que se li refreden són els peus. El fred als peus és d'aquell tipus de fred que quan se t'hi instal·la no hi ha manera que els deixi anar. Jo també vaig tenir qui em fregués els peus les fredes nits d'hivern. I ara em reconec, per fi, que vull trobar qui me'ls torni a escalfar. L'estreta relació entre els peus freds i l'amor. 169; Mònica Colomer, 2015.
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de setembre 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_09_01_archive.html
Dimecres, 24 de setembre de 2014. Consciència de necessitat de canvis. Totes les etapes tenen un inici i un final. Ara fa cosa d’un any vaig iniciar-ne. Una que en aquests moments considero que he de començar a tancar. No tots els seus aspectes, evidentment. No m’hi vull tornar a entretenir, però ha estat una etapa en què he après molt tant de la vida com de mi mateixa i he viscut alguns dels moments més feliços i que més m’han omplert. Tot i això, d’un temps cap aquí m’he adonat que necessit...
monica-colomer.blogspot.com
Coses meves: de juliol 2014
http://monica-colomer.blogspot.com/2014_07_01_archive.html
Dijous, 24 de juliol de 2014. Porto mesos observant de prop, quasi sense adonar-me’n, el comportament de nois i noies. Crec que n’he après força. Mai m’hi havia fixat perquè sempre havia tingut parella. Primer set anys amb un noi, després, onze amb un altre. Sempre he pensat que a tots ens agrada agradar a les persones que ens atrauen, crec que d’alguna manera és quelcom innat. Alguns ho manifestem de manera més oberta i d’altres menys, tinguem parella o no. Ara, de sobte,. I t’adones de com costa ...
