passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de novembre 2009
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2009_11_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. El favor del backliner. Cinc metres més enllà un trompetista entrava al club de jazz per interpretar el seu últim compacte. Els músics intueixen de lluny els sons i silencis dels que respiren i dels que ploren perquè els altres respiren i voldrien matar-los. El trompetista va aixecar la vista i va veure la Laura repenjada a la barana, immòbil, xopa. Semblava morta. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: d’agost 2009
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2009_08_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Participació al 121è Joc Literari de Jesús M. Tibau a tens un racó dalt del món. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. Trobo a faltar la teva samarreta. Que jo penso que sóc d’un altre món i que trobo a faltar la conversa que ens durà a dormir junts. Dormir. Somniar. Samarreta. A vegades em passa com a les meves històries. Em perdo. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: d’abril 2011
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2011_04_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Per en Toni, que amb paciència i generositat m’acompanya en els viatges a contracorrent. Passa l’hora i decideixo saltar. Salto tan amunt que la ciutat sota els meus peus deixa de tenir sentit, passo la segona hora ballant i la tercera no la veig ni passar perquè semblo haver deixat l’òrbita del corrent imposat i no és fins la quarta que em noto baixar. Potser demà provo d’anar a córrer. Enviat per de la Virginia Fochs. Si vols u...
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: d’abril 2010
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. La MAR i la TIETA. Per la Mar, la meva neboda, nascuda avui 27 d'abril de 2010. Per la Raquel, la mare valenta que prepara els millors esmorzars del món. I molt tendrament i amb tot el meu afecte més profund, per l'Aitor, el meu germà "petit" que avui ha estat pare per primer cop i que ha compartit amb mi tots els nadals de la Virginia ♥. I jo, la tieta. Sóc la persona més feliç del món ♥. Enviat per de la Virginia Fochs. Del ter...
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de setembre 2009
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2009_09_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Sí, va dir ella. Només que tot això m’hagués agradat que fos amb tu, va pensar. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. A vegades se sentia tant sol que es posava a multiplicar. Vintisetperdoscentsquarantatres, això ja estava millor, era una de difícil i el mantindria aïllat una bona estona. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Un passeig de somni.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de novembre 2010
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2010_11_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. No tenia professió definida i va marxar a viure a prop d’un riu. Això del riu era perquè era l’única cosa segura de romandre per sempre. Allò de la professió era perquè no sentia necessitat de quedar-se. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. Ja no hi és. Va passar per davant de casa seva i casa seva ja no hi era. Travessà el carrer i posà el peu dret en el solar en runes. Ningú mai més la va tornar a veure.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de maig 2010
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Dedicat a en Gerard Guix, que em va donar les ales per escriure aquest relat durant un dels seus màgics tallers. Al costat de casa meva hi viu també una parella, no els he vist agafats de la mà i són molt feliços. No els espio mai. Qualsevol semblança d’aquest relat amb la realitat és pura coincidència. La meva cuina buida podria ser la de qualsevol. Me la vaig trobar així i ja no hi havia massa res a fer. Un passeig de somni.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de febrer 2011
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2011_02_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Quan llegia les Lectures. Dissabte et vindré a veure i et portaré la flor que m’has demanat. Això dels salts de generació és ben estrany i jo sovint tinc massa la sensació de no haver trobat el meu lloc en aquesta. Els dies són massa diferents, et deia en començar. Però, tranquil·la, que les Lectures encara es poden comprar al mateix lloc, amb això ho hem ensopegat. PD He començat a cosir. Enviat per de la Virginia Fochs.
passeigdesantjoan87.blogspot.com
Passeig de Sant Joan, 87: de juliol 2009
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2009_07_01_archive.html
Passeig de Sant Joan, 87. Relats breus sobre Berlín, Manlleu i la Virginia. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. A vegades tinc la sensació que a dins meu hi ha un interruptor que no funciona. Que ha d'haver-hi un cable que es va petar fa temps i que només amb una mica de celo. Enviat per de la Virginia Fochs. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Un passeig de somni. X-times myspace. Això és Dansa. Un passeig per Berlín. El souvenir del KAISER'S.
