cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: de maig 2013
http://cautemporal.blogspot.com/2013_05_01_archive.html
Divendres, 3 de maig de 2013. Ú llegeix a Josep Pla i li entren ganes d’escriure un dietari. I hom diu dietari perquè a la paraula “diari” li associa connotacions adolescents, quasi infantils. Com si l’adolescència no fos complexa. Ho és, i molt. Però la seua transitorietat, la fa semblar banal. Per això sols es jutja intranscendent amb el pas dels anys, i sempre per qui fa molt que la va passar. És un llibre llarg, potser pesat. Però no sóc un lector àvid d’arguments canviants, de desenllaços ...8220;El...
pamiecipolski.blogspot.com
Latido jondo: d’agost 2010
http://pamiecipolski.blogspot.com/2010_08_01_archive.html
Dejando en los portales los ecos de tus susurros. Buscando cualquier rincón sin luz. Dijous, 19 d’agost de 2010. Nomès volia que quedara constància al meu blog de la visita a Saül. Podeu llegir les nostres aventures ací:. Dormiricallar.blogspot.com/2010/08/la-millor-visita-iii-les-coses-bones-es.html. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). En un futur "próxim". Concurs fotogràfic del meu Erasmus. Més o menys Saül. Per què ja no escric mai. What's in your backpack?
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: de juny 2013
http://cautemporal.blogspot.com/2013_06_01_archive.html
Dijous, 6 de juny de 2013. Anna, l'alpinista indòmita. Des de baix sembla alta, altíssima. Els núvols no deixen veure el cim nevat, però és preciosa. Perfecta. Ella sempre ha tingut unes mans fortes. Prou fortes, almenys, per intentar-ho. Després d’uns metres tranquils, de suaus pendents de sol llis, en girar un revolt se la troba. Alta, imponent, grisa. Vertical. Ja no hi ha senda. L’únic camí és la paret que s’estén davant dels seus ulls. Camina d’un costat a l’altre, recorre la línia on pa...Un forat ...
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: de gener 2015
http://cautemporal.blogspot.com/2015_01_01_archive.html
Dimarts, 13 de gener de 2015. A cada mà una maleta. Fins on s’estén la llarga carretera? Uns metres més enllà de l’últim fanal del poble, l’observa endinsar-se en la foscor. I si no és ara? I si hauria d’esperar per marxar? Ú quasi diria que la nit s’ha estavellat contra l’asfalt, caient a plom, esmicolant-se… Però no. No ha escoltat res. Potser sols ha anat baixant, des de més enllà dels núvols, balancejant-se, fins posar-se suaument. Ha de ser ara. Ha de ser ja. Publicat per Ferran Romput.
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: de febrer 2015
http://cautemporal.blogspot.com/2015_02_01_archive.html
Dijous, 5 de febrer de 2015. I a poc a poc esdevindràs tan nostra (I). Es deixa caure al sofà del saló; a meitat camí els genolls es deixen anar, i s’enfonsa al coixí. Com cansa la pena. Desencaixa, lentament, la tapadora. Emet un lleu gemec metàl·lic, en obrir-se, però la resta del trajecte manté el silenci, lliurant el que guarda. Quasi amb solemnitat. De sobte, amagada entre altres dos, en rellisca una, menuda. L’agafa. Una cara preciosa, guapa d’ulls que parlen, de llavis brillant...El bosón de Higgs.
pamiecipolski.blogspot.com
Latido jondo: d’abril 2010
http://pamiecipolski.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
Dejando en los portales los ecos de tus susurros. Buscando cualquier rincón sin luz. Diumenge, 25 d’abril de 2010. Melancolia, tristessa, soledat. saúdade. Terme que els engloba a tots, producte del record d'una alegria ausent, sensació desagradable de vegades, però necesària. Aquesta és la paraula que definix Portugal. Un païs que sap saboretjar-la, fer-a una manera de viure. Nazaré (no vaig trobar a Pedro):. Portugal és terra de poetes. I molts d'ells són Fernando Pessoa. Aquest poeta, quan ana...Errei...
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: d’agost 2014
http://cautemporal.blogspot.com/2014_08_01_archive.html
Dimarts, 19 d’agost de 2014. L'òxid, el ferro, els músculs. Les grues del port s’alcen al fons, irades. Un braç metàl·lic, colossal, vigila. Sembla dispost a deixar caure les tones, d’un moment a un altre, contra tot allò que no dega passar-hi. Mentrestant, allibera un vaixell de contenidors oxidats. L’òxid. Hi ha, també, l’òxid. Sols un ens, cada cert temps, és capaç de sotmetre-la, d’observar-la des de dalt, de cobrir-la d’ombra. El vell pont s’aixeca a les dos voreres, unint els ...El bosón de Higgs.
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: Promesa, maleïda, aquesta terra
http://cautemporal.blogspot.com/2014/07/promesa-maleida-aquesta-terra.html
Dijous, 17 de juliol de 2014. Promesa, maleïda, aquesta terra. Em desvetlla el silenci, dens, lluminós,. Endinsant-se pels porus, omplint-me el cos. De ferro. Aterrit, el temps s’atura. Naix a dintre el llampec, el brusc estrèpit,. Que em desboca la sang, batent, salvatge,. El tel del cor. Fon els timpans i surt. Damunt de tot, surant ,. Ja no sent al clatell el dolç caliu. Constant, del teu alè, l’humit metrònom. Ara em glaça el dors, cruixint els óssos,. La foscor que m’abraça ,a l’empedrat.
cautemporal.blogspot.com
l'enrenou del tramvia: d’abril 2015
http://cautemporal.blogspot.com/2015_04_01_archive.html
Dijous, 2 d’abril de 2015. A cada mà una maleta (II). La rialla. Es desperta amarat de fred. A la nit, l'estufa de l'habitació el va fer confiar-se, amb el foc dins del cos. La calor ha anat evadint-se per baix la porta, per l'escletxa del cristall, i la matinada l'ha trobat mig nu, incaut, només amb l'últim roig d'alguna brasa lluitant per no desaparéixer. La segueix pels carrers, i la risa, clara, sembla feliç, sabent-lo darrere. Avança emplint l'espai, inundant l'aire. Poc a poc, la ciutat s'acaba, i ...
