arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: Kafka a la platja
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2014/01/en-nakata-te-por.html
Dijous, 23 de gener de 2014. Kafka a la platja. En Nakata té por. Ja li he dit que estic buit. Sap què vull dir? Em sembla que no- va respondre Hoshino, fent que no amb el cap. Estar buit és com una casa on no hi viu ningú. Com una casa on no hi viu ningú i que no està tancada amb clau, Hi pot entrar qui vulgui i quan vulgui. I això és el que em fa por. Si és així, com és que a mesura que he viscut he anat perdent el que m'omplia i m'he quedat buit? Kafka a la platja. Publica un comentari a l'entrada.
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: Allò que vaig estimar
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2014/01/allo-que-vaig-estimar.html
Dijous, 23 de gener de 2014. Allò que vaig estimar. Cada cop que els veia em feia l'efecte que acabaven de fer l'amor o estaven a punt de fer-lo, que els seus ulls mai no s'havien apartat dels de l'altre, (. )sempre vaig pensar que entre tots dos hi havia un cable invisible tibat gairebé fins al límit. Es un paio solitari, i sempre penso que hauria de conèixer algú, però quen em poso a dibuixar-lo sempre està sol. Sembla infeliç- vaig dir jo. Bé, potser algún dia farà un amic. Allò que vaig estimar.
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: de juny 2011
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2011_06_01_archive.html
Dimecres, 8 de juny de 2011. De viatge a Barcelona. I ara que ja porto uns dies a Barcelona, i ja estic païnt tot, sóc capaç d'escriure alguna cosa. A vegades sembla que he tingut un bonic somni, sembla una pel-lícula, plena de paisatges, coneixent gent, passant moments bons i altres no tan bons, aprenent. Però no és un somni, perquè en despertar ja no em trobo la vida que tenia abans. Etiquetes de comentaris: Barcelona. 6 mesos i a Barcelona. El sisè mes, vaig viatjar sola, però vaig passar una bona par...
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: de setembre 2011
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2011_09_01_archive.html
Divendres, 16 de setembre de 2011. En Tengoalgoenelojo, Núm.3, LIES. Me siento realizada en el trabajo, es lo que siempre había querido hacer. Un día vamos a dejar el trabajo y montaremos un bar. Lo importante es tener salud (después de un sorteo de la lotería). Yo, es que soy así. La vida es así. Me encanta vivir sola y tener independencia. Soy feliz con mi marido y mis tres hijos. Si tengo una enfermedad mortal, quiero saberlo. Si tengo una enfermedad mortal, no quiero saberlo. El jersey es nuevo?
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: de febrer 2012
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2012_02_01_archive.html
Dimecres, 15 de febrer de 2012. I per això no he escrit, perquè estava ocupada en fugir dels camins típics i previsibles del turista, cercant nous llocs, fent plans de viatge, plans de vida. Fins que he recordat un dels ensenyaments del viatge, flueix. Etiquetes de comentaris: moments. Subscriure's a: Missatges (Atom). Cercar en aquest blog. Li agrada col·leccionar papallones? Però en canvi pregunten: "Quina edat té? Quant guanya el seu pare? Només amb aquests detalls creuen conèixer'l. El petit príncep,.
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: d’agost 2011
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2011_08_01_archive.html
Dissabte, 13 d’agost de 2011. Penso que només tenim aquesta sensació amb els nens, perque canviant físicament tant ràpid ens ho fan més evident. I per què no ens adonem que els nostres dies i les nostres setmanes també són únics i irrepetibles, i els gaudim, els compartim, els capturem en fotos reals o imaginàries. En definitiva, per què no els atrapem, conscients que no es tornaran a repetir. Etiquetes de comentaris: moments. Dilluns, 1 d’agost de 2011. Camina una estona més, perdent la noció del temps&...
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: Diari d'hivern. Paul Auster.
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2014/08/diari-dhivern-paul-auster.html
Dilluns, 4 d’agost de 2014. Diari d'hivern. Paul Auster. No et pots veure. Saps com ets gràcies als miralls i a les fotografies, però en el món, quan et mous entre els altres humans ja siguin amics, desconeguts o els éssers més estimats, el teu rostre t'és invisible. Pots veure altres parts de tu, (.) però no pas el rostre, mai el rostre, i en el fons- si més no per als altres- el teu rostre és qui ets, el fet essencial de la teva identiat. Publica un comentari a l'entrada. Cercar en aquest blog. Foto: A...
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: de febrer 2013
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2013_02_01_archive.html
Dilluns, 11 de febrer de 2013. El cor és un caçador solitari. Carson McCullers. Blount no feia cas de ningú, sino del mut. Ara tots dos es miraven. Els ulls del mut eren freds i suaus com els d'un gat, i semblava escoltar amb tot el cos. El borratxo estava molt excitat. Vos sou l'únic d aquesta ciutat que m'enten- digué Blount. fa dos dies que us parlo, a vos, perquè sé que enteneu que vull dir. Alguns es van posar a riure pel fet que sense saber-ho el borratxo s'entestava a parlar a un sord-mut. Mick, J...
arribaunadonaidiu.blogspot.com
arribaunadonaidiu: d’agost 2014
http://arribaunadonaidiu.blogspot.com/2014_08_01_archive.html
Dilluns, 4 d’agost de 2014. Diari d'hivern. Paul Auster. No et pots veure. Saps com ets gràcies als miralls i a les fotografies, però en el món, quan et mous entre els altres humans ja siguin amics, desconeguts o els éssers més estimats, el teu rostre t'és invisible. Pots veure altres parts de tu, (.) però no pas el rostre, mai el rostre, i en el fons- si més no per als altres- el teu rostre és qui ets, el fet essencial de la teva identiat. Anima, Wajdi Mouawad. Si el crit és continu, no hi ha res visible.
