cafeberlines.blogspot.com
cafè berlinès: Deixeu que els peixos s'apropin a mi
http://cafeberlines.blogspot.com/2010/06/deixeu-que-els-peixos-sapropin-mi.html
Deixeu que els peixos s'apropin a mi. Si bé el que vaig trobar més extraordinari i destacaria més de la novel·la. És un remei extrem i terrible. Per això la meva sorpresa va ser màxima quan fa unes setmanes vaig sentir a parlar d'un mètode exclusiu. Etiquetes de comentaris: David Malouf. 16 de juny de 2010, 16:37. 17 de juny de 2010, 20:28. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Deixeu que els peixos sapropin a mi. El racó de la Solsida. L'artista abans conegut com Subal Quinina.
cafeberlines.blogspot.com
cafè berlinès: 06/10
http://cafeberlines.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
Deixeu que els peixos s'apropin a mi. Si bé el que vaig trobar més extraordinari i destacaria més de la novel·la. És un remei extrem i terrible. Per això la meva sorpresa va ser màxima quan fa unes setmanes vaig sentir a parlar d'un mètode exclusiu. Etiquetes de comentaris: David Malouf. Subscriure's a: Missatges (Atom). Deixeu que els peixos sapropin a mi. El racó de la Solsida. L'artista abans conegut com Subal Quinina. La république des livres. Posa un llibre a la teva vida. La millor botiga del món.
lamaquinadeferllibres.blogspot.com
La màquina de fer llibres: Una espia a la casa de l'amor, d'Anaïs Nin
http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2011/04/una-espia-la-casa-de-lamor-danais-nin.html
La màquina de fer llibres. Blog intermitent sobre traduccions de literatura al català. Divendres, 15 d’abril de 2011. Una espia a la casa de l'amor, d'Anaïs Nin. Adjunto el text sobre el qual vaig improvisar en la presentació d'ahir a la nit a l'Horiginal. Si sembla una mica despentinat és perquè està pensat per ser dit en veu alta i no al peu de la lletra. He de dir que el públic va respondre amb molta amabilitat). Quan em va arribar la proposta de traduir Una espia a la casa del'amor. Tu has traduit El...
resilenciahabitual.blogspot.com
RESILIÈNCIA HABITUAL: poema
http://resilenciahabitual.blogspot.com/2009/11/poema.html
Resiliència “La capacitat de reaccionar i recuperar-se davant les adversitats". Diumenge, 22 de novembre de 2009. 10:25 p. m. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Visualitza el meu perfil complet. L'artista abans conegut com Subal Quinina. No hi ha de què. De setembre 2010 (1). De maig 2010 (1). De novembre 2009 (1). D’octubre 2009 (2). De setembre 2009 (4). D’agost 2009 (1). De juliol 2009 (2). De juny 2009 (1). De maig 2009 (3). D’abril 2009 (1).
estonetadelratet.wordpress.com
Galeria de desdibuixos | El fem fatal
https://estonetadelratet.wordpress.com/galeria-de-desdibuixos-i-fotetes
Volem, volem, volem. No, Plato, No. Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets. Com qui muny una taronja, com qui esprem la vaca, el fem fatal presenta:. De a la vora mola més o Devórame otra ves. Desdibuixos i fotetes regurgitats amb amor pel gaudi de tots vostès:. Un de la mà d’enigmerdes. A disposició del consumidor. L'origen de tots els pobles de merda. Una veritat científica amb justificació mítica. L’ esferificador de meló. I només meló, un dels més grans petits plaers. Esteu comentant fent...
estonetadelratet.wordpress.com
El fem fatal | El fem fatal
https://estonetadelratet.wordpress.com/author/quimlorat
Volem, volem, volem. No, Plato, No. Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets. La rossa de Saniordi. Posted by El fem fatal. Me l’han oferta a la cantonada del carrer de casa, però no ho ha fet un macarra ni un venedor de patates fregides del segle XIX. No. Ha sigut ella mateixa, una noia la mar de simpàtica que suposo que tindrem estratègicament col locada al costat del semàfor tot el dia. De moment el drac el deu tenir sota les estovalles totèmiques amb la bandera catalana. I n’hi ha que en co...
cafeberlines.blogspot.com
cafè berlinès: 07/10
http://cafeberlines.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
Els escenaris de la memòria. Una biblioteca és un projecte de lectura. Tot sovint, ens acostem a la prestatgeria i triem un llibre que feia temps que havíem comprat i mig per provar el comencem a llegir. Però menys sovint descobrim, quasi per sorpresa, que aquell llibre acabarà sent un dels nostres preferits en el seu gènere. És així com he gaudit de la lectura d’. Els escenaris de la memòria. Etiquetes de comentaris: J.M. Castellet. Subscriure's a: Missatges (Atom). Els escenaris de la memòria. Converse...
