segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 11/2007
http://segonaedicio.blogspot.com/2007_11_01_archive.html
Paco, un adéu. M’ho va fer notar en Marti Gómez. “¿Veus la diferència? Entenc a Martí, perquè conec el seu pessimisme lúcid i el seu radicalisme ètic. Però desprès de tants anys, de tantes jugades insidioses, de veure com és de bèstia la política –la vida-, també entenc Pujol, un home amb conviccions, un polític amb vocació –aconseguida al meu entendre- d’estadista. Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Paco, un adéu. Dona de menjar als peixos. Clica a l'aigua.
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 11/2008
http://segonaedicio.blogspot.com/2008_11_01_archive.html
De la mateixa manera en que com a ciutadà del món estic content i m’afegeixo a la renovada crida a l’esperança, si fos polític, si fos polític europeu, espanyol o català, estaria profundament amoïnat. Perquè sent europarlamentari, veuria clar que l’estil Obama amenaça el meu futur de buròcrata sense conviccions i sense idees. Perquè amb Obama torna la política entesa com a discurs moral dirigit al cor i al cervell –és a dir, a la consciència- de les persones. I fuig –ha d’acabar-se ...
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 06/2007
http://segonaedicio.blogspot.com/2007_06_01_archive.html
Una casita en la leprosería. Pincha sobre la foto y verás todo el álbum. Principios del s. XII el obispo Guillem de Tarroja mandó construir el hospital de Mesells para expulsar de la ciudad a los leprosos. Es lo que el taxista que me lleva haría ahora mismo con los moros. La providencia se llama Paco. El escritor Matthew Tree. A Paco se lo llevan al escenario para que hable. “¿Quieres decirnos unas palabras? 8221;, le pregunta una concejal que seguramente aún no ha leído “Un ayuntamiento llamado el...
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 08/2011
http://segonaedicio.blogspot.com/2011_08_01_archive.html
Abans d'esmorzar ens preguntem com hem dormir. A mi se m'ha acudit preguntar-les si somniàvem. Yo sueño mucho -ha dit la iaia Paquita. Yo duermo muy poco, cada hora o así me despierto, me vuelvo a dormir, me despierto. -diu el Pepe. Silenci trencat pels sorollets de les culleres remanant el cafè amb llet. A lo tuyo se le llama soñar despierto -dic jo, ocurrent. La Isabel em mira de reüll. La conec. Es refrena. Y cuando sueña, lo hace en color o en blanco y negro -pregunto a la iaia. Ahhh, pues no. Beu un...
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 10/2008
http://segonaedicio.blogspot.com/2008_10_01_archive.html
Memòria de Cristina Kaufmann. L passat diumenge dia 19 es van donar els premis Farel (Festival internacionals de films de temàtica religiosa) a Neuchatel, Suïssa. El primer premi de pel•lícules de durada mitjana (20-40 minuts) se’l va endur el barcelonès Francesc Grané pel film Cristina Kaufmann: re-crear soledats, produït per Eulogos Media. Va descobrir que la vida contemplativa no és una manera d’allunyar-se del món. Ans al contrari. Va descobrir que a dins d’una comunitat de religi...Desprès d’a...
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 03/2008
http://segonaedicio.blogspot.com/2008_03_01_archive.html
L'home que veia passar els avions. Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Lhome que veia passar els avions. Dona de menjar als peixos. Clica a l'aigua. Plantilla Picture Window. Imatges de plantilla per compassandcamera.
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: Cavellers
http://segonaedicio.blogspot.com/2011/08/cavellers.html
La iaia Cande s'ha estirat sobre la gespa i ha començat a donar pesades voltes sobre si mateixa. Gaudeix exageradament. Es lo que yo hacía cuando era pequeña: revolcarme en la hierba -diu. El Pepe i la Paquita se la miren encuriosits. Quan acaba la festa la Cande es posa de genolls, aixeca una cama, fa diversos intents, però l'altra no li acompanya. Crida a la Paquita perquè li ajudi. La paquita estira amb totes les seves forces, però no aconsegueix moure-la. Es que pesa usted mucho, señora Cande.
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 11/2006
http://segonaedicio.blogspot.com/2006_11_01_archive.html
Paguem, en forma de col·lapse, l’abandó injust que Catalunya ha patit durant els anys de govern del Partit Popular. I les conseqüències d’una política de mobilitat, que és la que és, perquè la hem construït pagant-la de les nostres butxaques. Pagant directament, en el cas de les autopistes, o indirectament, a través dels pressupostos de la Generalitat. JA ÉS NADAL AL CORTE INGLÉS. 161;Benaurats, els consumidors! HOTELS PER TOT ARREU. Amb una ocupació mitjana del 60% i sis milions de clients previstos per...
segonaedicio.blogspot.com
Segona edició: 06/2008
http://segonaedicio.blogspot.com/2008_06_01_archive.html
Lamentables del mundo, uníos! Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Lamentables del mundo, uníos! Dona de menjar als peixos. Clica a l'aigua. Plantilla Picture Window. Imatges de plantilla per compassandcamera.
