marina202.blogspot.com
Dèries personals: Confiteor
http://marina202.blogspot.com/2011/12/mea-maxima-culpa.html
Dimecres, 14 de desembre de 2011. Ho sé Ho confesse. Quan li vaig fer aquella promesa, no m'hauria pogut imaginar que la trencaria d'aquesta manera. Estava molt malalta i pensàvem que d'aquella se'ns moria. Al seu llit, serena, hem va demanar que no renyirem mai, que ens havíem de mantenir units, la família. Jo li vaig dir que no patira, i vàrem tancar el tracte amb els tres besets de rigor a la mateixa galta. Etiquetes de comentaris: aniversari. 9 de gener de 2012, 16:22. Mea culpa, ho sé. Qui sap de la...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: de desembre 2010
http://marina202.blogspot.com/2010_12_01_archive.html
Dilluns, 13 de desembre de 2010. Mira, a veure. Sentir, sentir, no sento res. Però -es precipita a afegir- no és res contra la teua persona. Suposo que ja havies notat la meua. indiferència, ¿oi? 191;No la notes? I és que, de vegades, la literatura té aquestes coses. La catarsi, segons el DIEC, és la. I mentrestant pensa qui dels presents serà l'emissor d'aquell sms, aquell qui ". Està vivint els darrers minuts d'una vida que no tornarà mai més". L'Esdeveniment que marcarà un abans i un després". Almenys...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: de març 2012
http://marina202.blogspot.com/2012_03_01_archive.html
Dimarts, 6 de març de 2012. Un nom com una pedra de riu. No és el meu nom, és el nom que ell em deia. He continuat llegint fins que se m'han desdibuixat les lletres. En aquests quasi dos anys he aprés a fer moltes coses mentre plore, però llegir m'és impossible. Puc dutxar-me, escriure, cuinar, dormir, caminar, tocar la flauta, escurar. i un llarg etcètera. Voldria que el teu record em fos la pau. Elemental, ja ho sé. 8221; És el que tenen aquestes coses. No sé per què tot em porta al. EL RACÓ DE L'ART.
marina202.blogspot.com
Dèries personals: de desembre 2011
http://marina202.blogspot.com/2011_12_01_archive.html
Dimecres, 14 de desembre de 2011. Ho sé Ho confesse. Quan li vaig fer aquella promesa, no m'hauria pogut imaginar que la trencaria d'aquesta manera. Estava molt malalta i pensàvem que d'aquella se'ns moria. Al seu llit, serena, hem va demanar que no renyirem mai, que ens havíem de mantenir units, la família. Jo li vaig dir que no patira, i vàrem tancar el tracte amb els tres besets de rigor a la mateixa galta. Enllaços a aquest missatge. Etiquetes de comentaris: aniversari. EL RACÓ DE L'ART. No busques m...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: de febrer 2011
http://marina202.blogspot.com/2011_02_01_archive.html
Diumenge, 27 de febrer de 2011. Ahir estava decidida a reviure. Vaig eixir a passejar per la ciutat i a comprar uns llibres, però el dia no acompanyava i no vaig trobar el llibre que buscava. Tenia ganes de llegir Rodoreda, de pensar en dies d'estiu. Enllaços a aquest missatge. Dissabte, 5 de febrer de 2011. Volia escriure alguna cosa, però no m'ixen les paraules, de manera que vaig a posar el pilot automàtic i a intenar no pensar-hi massa. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom).
marina202.blogspot.com
Dèries personals: El meu gran dolor no segueix el curs normal (física del dolor)
http://marina202.blogspot.com/2011/10/el-meu-gran-dolor-no-segueix-el-curs.html
Dissabte, 15 d’octubre de 2011. El meu gran dolor no segueix el curs normal (física del dolor). Resulta que hi ha categories de dolor. I pensareu, ara t'enteres? Doncs sí. Perquè jo no sabia que existien dolors de primera categoria, de segona categoria, de tercer categoria. De manera que tenim la massa. Però tots sabem que pes i massa no són una mateixa cosa. Recordeu aquella fórmula de p= m · g? 16 d’octubre de 2011, 3:56. On puc trobar eixa odiosa balança? 16 d’octubre de 2011, 23:09. Supose que ni es ...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: Qué rico el mambo
http://marina202.blogspot.com/2011/05/que-rico-el-mambo.html
Dilluns, 2 de maig de 2011. Qué rico el mambo. Recorde aquell dia: va venir amb el disc embolicat de regal, era el meu aniversari. Recorde obrir-lo i fer cara de pomes agres. Escoltar-lo i pensar, com és possible que pense que açò m'agradaria? El temps li ha donat la raó. Set anys després, vaig anar el dia del meu aniversari a comprar-me el nou CD. Pas El sent com un regal seu, el CD. I també la música en general. Si no fóra. I et dona la força que de vegades es perdre. I, dins d'aquell CD. Destrucció in...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: d’octubre 2010
http://marina202.blogspot.com/2010_10_01_archive.html
Diumenge, 24 d’octubre de 2010. Ho acceptes com un privilegi. Ser conscient d'u mateix, vull dir. Però, quan t'atures a pensar-ho. no seria més feliç vivint en la "ignorància"? Sense aquests dubtes, sense aquesta inseguretat, sense aquesta buidor que es sent al ser conscient d'u mateix i trobar-se tan desemparat, tan sol al món. Tonteries i maldecaps innecessaris, ho sé. Enllaços a aquest missatge. Etiquetes de comentaris: baixauli. Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet.
marina202.blogspot.com
Dèries personals: Sant Gatxo
http://marina202.blogspot.com/2011/07/sant-gatxo.html
Dissabte, 23 de juliol de 2011. 03:49 am. Fa uns minuts feia el gos tot esperant la son: estirada al llit, escoltant música tranquil·la. De sobte, la típica cançó que no saps què fa al teu MP3 i que, normalment, canvies sense parar a escoltar-la. Però aquesta volta l'he escoltada sense cap motiu en especial:. 8220;Intente recordar la llum que hi havia en els teus ulls poc abans de marxar i tots els bons moments que tu em vas regalar”. Etiquetes de comentaris: marc. 23 de juliol de 2011, 13:49. El temps d...
marina202.blogspot.com
Dèries personals: de maig 2011
http://marina202.blogspot.com/2011_05_01_archive.html
Dilluns, 2 de maig de 2011. Qué rico el mambo. Recorde aquell dia: va venir amb el disc embolicat de regal, era el meu aniversari. Recorde obrir-lo i fer cara de pomes agres. Escoltar-lo i pensar, com és possible que pense que açò m'agradaria? El temps li ha donat la raó. Set anys després, vaig anar el dia del meu aniversari a comprar-me el nou CD. Pas El sent com un regal seu, el CD. I també la música en general. Si no fóra. I et dona la força que de vegades es perdre. I, dins d'aquell CD. Destrucció in...
