escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/08/15
http://escorniflaire.blogspot.com/2015_08_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dilluns, 17 d’agost de 2015. Era Val d’Aran, una visió particular. Enguany, després de dotze anys, he tornat a passar uns dies de vacances a era Val d’Aran. Escorniflaire com sóc, he anat amb els ulls ben oberts, he observat per aquí i per allà i he fet un recull d’algunes coses que m’han cridat l’atenció. De la Vall d'Aran. Una volta pels estanys de Colomers. Els accessos a muntanya. Protecció de l’entorn. El clima i la pluviometria. El d’...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/03/15
http://escorniflaire.blogspot.com/2015_03_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dimarts, 31 de març de 2015. Records de Quaresma (7 de 7). Hem arribat a Setmana Santa que, segons Joan Amades, era la setmana més trista i dolorosa del calendari cristià, en record de la Passió i mort de Jesús. No voldria tancar aquesta sèrie sense parlar de tres dels actes d’aquelles Setmanes Santes de la meva infància:. Per vostra passió sagraaaaaada, adorable redemptooooor, perdoneu aaltra vegaaaaada aquest poble pecador. Les sabates enllust...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/04/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_04_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Diumenge, 13 d’abril de 2014. Avui va de tortells de Ram. El dia de Ram, després de la benedicció de la palma i de donar un volt al firal, tocava anar pel tortell. En algun cas, el tortell, s’havia d’anar a recollir a casa la padrina, però jo més aviat recordo que l’anàvem a buscar a la pastisseria o que, des de la pastisseria, ens el portaven a casa. De tortells n’hi ha de molts tipus: de flequer, de massapà, de crema, de nata, de trufa. El tor...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/12/13
http://escorniflaire.blogspot.com/2013_12_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dimarts, 31 de desembre de 2013. Com he escrit en altres ocasions, mai no he estat gens fanàtica de la nit de Fi d’Any. [1]. La manca d’il·lusió per aquesta celebració anual, enguany es veu incrementada per les circumstàncies que envolten el nostre últim canvi d'any. Demà, el dia de Cap d’any, és el primer aniversari de la mort de. La germana que -en l’ordre dels sis germans que érem-. Em precedia. Una. Envia per correu electrònic. Són dies de c...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/03/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_03_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dilluns, 24 de març de 2014. De les taronges i maneres de pelar-les (entreteniments a taula III). L’article de l’Empar Moliné a la contraportada de l’Ara titulat. Kiwis i arròs basmati [1]. Em va fer reflexionar fins al punt de preocupar-me. Explica la seva conversa amb una pagesa que li deia que no surt a compte collir les taronges i les mandarines. Per això, a casa seva, han arrencat els tarongers i els mandariners i han plantat kiwis. Calia a...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/09/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_09_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dissabte, 20 de setembre de 2014. Cada dia és l’endemà. Ahir va ser l’endemà d’abans d’ahir; avui és l’endemà d’ahir; demà serà l’endemà d’avui; demà passat, el de demà. I així successivament. L’endemà es presenta com un dia amb moltes possibilitats, un dia en què tot està per fer i en què tot és possible. Només hi ha un endemà impossible: l’endemà del dia de la pròpia mort. Però parlem dels endemà possibles i no pas dels impossibles. Com a pobl...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/07/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_07_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dimecres, 30 de juliol de 2014. De quan cada tros de pollastre tenia un nom (entreteniments a taula IV). El pollastre (o els pollastres), a l’hora de servir-lo, es treia de la cassola, que es quedaria a la cuina, i es posava en una plata de servir. Es portava sencer a taula i l’encarregat de tallar-lo era el pare. Hi tenia una traça! Es veu que n’havia après del seu pare, l’avi Lluís. De carn cuita i suculenta que incloïen el tall de la reina.
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/06/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_06_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dimarts, 10 de juny de 2014. Avui faig 50 anys. Fer anys és anar fent via acumulant vivències de tota mena, procurant gaudir d’aquelles que ens són agradables i trobant estratègies personals per afrontar les que ens costen de pair. I avui, també, trobaré a faltar aquelles persones que per mi han estat importants i que, tot i que els hauria agradat felicitar-me, no ho podran fer. Les porto al cor i en guardo els millors records en un núvol bl...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/12/14
http://escorniflaire.blogspot.com/2014_12_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Dimecres, 31 de desembre de 2014. Un altre Cap d’any. Hi ha qui diu que les festes de Nadal són el temps amb menys tristesa de l’any. Hi ha qui per Nadal creu veure als diaris més esqueles que en cap altra època de l’any. Potser no són dues percepcions contradictòries. Així comença l’entrada d’ahir del Blog. Unes frases que, si més no, fan reflexionar. Sé que no dic res de nou, ja n’he parlat una. Ha passat tot un altre any, amb els seus tres-ce...
escorniflaire.blogspot.com
Escorniflaire: 01/06/15
http://escorniflaire.blogspot.com/2015_06_01_archive.html
Records, relats, cabòries i falòrnies d'Adriana Llongarriu. Diumenge, 21 de juny de 2015. Una altra arribada d’estiu. El dia d’avui era un dia de felicitacions que arribaven per un o altre mitjà: dos petons i una abraçada, un copet a l’esquena, una encaixada de mà, un. 8230; més endavant, una trucada, un SMS, un correu electrònic… Des de fa un parell d’anys, s’hi ha incorporat la via del. Hem d’entendre que, per exemple, no ens desplaçarem a Shanghai a felicitar el Lluís que hi tenim. És el nostre deure.
