cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: 01/2009
http://cosespetites2.blogspot.com/2009_01_01_archive.html
El rayo que no cesa. 191;No cesará este rayo que me habita. El corazón de exasperadas fieras. Y de fraguas coléricas y herreras. Donde el metal más fresco se marchita? 191;No cesará esta terca estalactita. De cultivar sus duras cabelleras. Como espadas y rígidas hogueras. Hacia mi corazón que muge y grita? Este rayo ni cesa ni se agota:. De mí mismo tomó su procedencia. Y ejercita en mí mismo sus furores. Esta obstinada piedra de mí brota. Y sobre mí dirige la insistencia. Enllaços a aquest missatge.
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: 12/2009
http://cosespetites2.blogspot.com/2009_12_01_archive.html
Y desamordazarte y regresarte. Casualitats de la vida; cerc a Ramón Sijé mentre de fons sona Serrat. Només en coneixia el nom, gràcies a Miguel Hernández, i la meva ànima tafanera havia de menester més dades. I em trob que fa 74 anys i 1 dia que va morir l'amic del gran poeta; una mort sobtada, inesperada, dolorosa. Quiero escarbar la tierra con los dientes,. Quiero apartar la tierra parte a parte. A dentelladas secas y calientes. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Envia per correu ...
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: Any nou...
http://cosespetites2.blogspot.com/2010/01/any-nou.html
I arriba l'hora de llençarbarradonar. Pel cap baix un 25% de les coses que, com una mena de Diògenes malaltís, hem anat acumulat a casa al llarg dels darrers anys. Hem de buidar i fer lloc a les noves il·lusions i a les noves esperances; a les aventures que ens queden per viure, i als llibres i juguetes que hi venen adjuntes. Envia per correu electrònic. Fes molt lloc, que la que se tacosta. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Així soc jo últimament.
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: Anantapur-Vicenç Ferrer
http://cosespetites2.blogspot.com/2009/06/anantapur-vicenc-ferrer.html
Què en serà ara de les dones de Tavimala, dels nins d'Anantapur? Ara que ell ha marxat, amb la seva bondat infinita, què en serà de les nostres vides? Envia per correu electrònic. Etiquetes de comentaris: planeta. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Així soc jo últimament. Tens un racó dalt del món. Sur l'astéroïde B 612. Qué mala soy dosificándote. Les llunes de Miranda. La mà de la valencianeta. La Cuca al Cau. El Gatot (versió íntima). El establo de Pegaso.
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: Principesa
http://cosespetites2.blogspot.com/2010/02/principesa.html
De na Petitacosa, que va sorgir d'entre les heures que m'habiten el cor, he après que no importa a vegades semblar una mica. Que no importa si et veuen plorar per alguna cosa que els altres no poden entendre. I per si se m'oblida en algun moment, na Petitacosa és allà per recordar-me que cada minut de vida és un tresor, que, com deia el Petit Príncep,. Allò que és essencial és invisible als ulls. Per primera vegada a la vida. Aquesta cançó és per a la meva. Envia per correu electrònic. Això de cursi ho d...
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: 02/2009
http://cosespetites2.blogspot.com/2009_02_01_archive.html
Aquest bloc restarà mut temporalmente per qüestions vitals. Perquè a la fi han arribat els ulls blaus que esperaven els ulls verds. Us seguiré llegint sempre que pugui. Segur que ho enteneu. Besades a tots i totes. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Així soc jo últimament. Tens un racó dalt del món. Sur l'astéroïde B 612. Qué mala soy dosificándote. Les llunes de Miranda. La mà de la valencianeta. La Cuca al Cau. El Gatot (versió íntima).
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: T'ho devia
http://cosespetites2.blogspot.com/2009/06/tho-devia.html
Perquè ets una supervivent des del moment que et vaig imaginar, i fins i tot abans. Perquè el primer que vaig pensar quan et vaig veure és que eres la cosa més hermosa que havia vist mai, encara que els meus llavis no ho van saber expressar fins al cap d'unes hores. Perquè fa mesos que em perd en els teus ulls intentant esbrinar el seu color. Perquè ets una sortuda, i perquè jo ho som encara més. Perquè no et vas donar per vençuda; perquè jo no em don per vençuda. I ja t'hem tallat els cabells.
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: Històries per a na Petitacosa
http://cosespetites2.blogspot.com/2010/02/histories-per-na-petitacosa.html
Històries per a na Petitacosa. Com li podré explicar a na Petitacosa sense que pensi que sa mare va viure a l'edat del gel, que a la cantonada on ara hi ha una oficina de La Caixa hi havia, quan jo era una Cosespetites petitona, una botiga que feia olor a cafè acabat de moldre, Las Campanas. I també li explicaré, com si parlàs de l'edat mitjana, que hi havia a la barriada un establiment que anomenavem " sa lecheria. I se sorprendrà en saber que a la meva barriada hi havia carnisseries i xarcuteries, i "c...
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: 06/2010
http://cosespetites2.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
Un estel anomenat Saramago. Avui ningú comprèn la meva petita tristor. He escoltat la notícia a la ràdio del cotxe, i a totes les persones que he vist li he comentat que estava trista perquè havia mort Saramago; tot-hom ha canviat de tema. Per això he decidit acudir a aquest petit racó oblidat i maltractat per mi des de fa temps. Gràcies, estel, per la teva lucidesa. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Així soc jo últimament. Tens un racó dalt del món.
cosespetites2.blogspot.com
Eva i les coses petites: I caminar per poder ser...
http://cosespetites2.blogspot.com/2009/12/i-caminar-per-poder-ser.html
I caminar per poder ser. Heus aquí que na Petitacosa ha decidit delectar-nos amb les seves primeres passes. Només n'han estat dues, però encara que és un petit pas per a la humanitat, és un gran pas per a na Petitacosa. I anar fent, i ser tenaç, i no donar-ser per vençuda. així ho aconsegueix tot na Petitacosa; així va cresquent. i jo amb ella. Envia per correu electrònic. Jesús M. Tibau. Prepara els nervis, perquè ara comencen a fotres unes trompades! Adquirir experiència és dur. Sort que son de suro.
